dijous, 22 de novembre del 2012

Penjarobes de 3r B

Els nens i nenes de 3r B han fet aquests bonics dibuixos pels penjarobes...

dilluns, 23 d’abril del 2012

Una aventura dolça


Hi havia una vegada uns germans que es deien Sofia i David, els dos tenien 8 anys i estaven a la tenda de xocolata , volien comprar xocolata blanca. Hi havia moltes coses però havien vist una gallina de xocolata blanca que els hi agradava i l’havien comprat . Desprès de sortir de la tenda, volien fer-la més gran però sense voler havien fet l’encantament malament , i s’havien ficat dintre de la gallina de xocolata... ¡Pataplín, Pataplàn, aquella gallina era un planeta!
Dintre de la gallina de xocolata no s’apreciava que el planeta tenia forma de gallina. De sobte havia vingut un extraterrestre i els germans tenien molta por. Llavors, havien tractat de fer un encanteri i l’extraterrestre va dir: “en el planeta Gallina no funciona la màgia”. I, encara que l’extraterrestre no parlava el mateix idioma, el David tenia un collar màgic i el va poder entendre. Aleshores la Sofia havia dit: “resulta que la màgia no funciona amb la vareta ni  amb el dit”.
 L’extraterrestre va preguntar: “Qui sou i d’ on veniu?” El David va contestar que eren humans i venien de la Terra. L’extraterrestre no sabia que era la Terra i la Sofia l’hi va explicar. Després el David, curiós, va preguntar el nom d’aquell planeta: “Planeta Gallina” va respondre l’alien i es va oferir a ensenyar el planeta als visitants . Tot era fantàstic i molt bonic, el David i la Sofia van quedar meravellats. Quan van acabar la visita turística la Sofia va dir: “Tu on vius?” L’extraterrestre va dir: “En un poble. Veniu us ensenyaré on està.”
Tots tres van caminar durant mitja hora fins que per fi van arribar. Després d’estar una estona a la particular casa de l’alien, el David, preocupat, li va preguntar: “hi ha alguna forma de tornar al planeta Terra?” L’extraterrestre els hi va dir que si. “Però és molt perillós, ho fareu?” I els dos germans van dir que sí.
Aleshores, l’extraterrestre els va explicar bé el camí que havien de seguir. Primer s’havia d’aconseguir una estrella , un llibre i una ploma d’ocell . Per agafar l’estrella havien de muntar -se en un coet i travessar els dofins malignes.
L’extraterrestre els va mostrar on podien agafar un coet, per sort el  que van trobar tenia raigs d’un foc especial. “A matar als dofins malignes!” van exclamar tots dos germans.
Desprès d’una hora, van aconseguir una estrella. Ara tocava buscar el llibre. L’extraterrestre els va mostrar on hi havia una biblioteca i van anar cap allà. Podia ser qualsevol llibre, per això van agafar un normal. Ja només faltava la ploma d’ocell.
“Jo se on venen ocells” va dir l’extraterrestre.
“En marxaaaaaa!” van dir els germans, emocionats. Quan van arribar a la tenda el dependent els va preguntar que volien, i l’extraterrestre va demanar una ploma d’ocell daurada. El dependent els va donar la ploma a canvi de 50 pedres Bathory, que eren unes pedres del color de la sang que servien per pagar en el planeta Gallina. L’extraterrestre, la Sofia i en David es van acomiadar del venedor.
Per últim, els va explicar l’alien, havien de transformar el llibre en una catifa, l’estrella l’havien de partir -la  per la meitat i posar una foto d’ells amb el seu nom i la ploma d’ocell daurada.
Ara només faltava l’acomiadament. L’extraterrestre es va sentir un mica trist, igual que la Sofia i el David, però tots tres es van dir adéu amb un somriure al rostre.
Xenia

Una història d'amor al planeta Terra


Hi havia una vegada un cavaller que vivia a   la Terra i volia trobar el seu amor, la princesa,  i estava disposat a tot per trobar-la. Fins i tot viatjaria a un altra planeta si fos necessari.
Li preguntava a tota la gent que trobava pel carrer encara que no els coneixia. Preguntant, preguntant, va arribar la nit i va continuar buscant-la. Quan es va fer de dia es va adormir. De seguida que es va despertar va pensar que devia continuar buscant la princesa.
Com veia que ell sol no podia trobar-la, va demanar ajuda a un amic que vivia en les muntanyes. Quan hi era a casa del seu amic, aquest se’n va adonar que a la muntanya del darrere estava  el castell de la seva princesa. Aquest amic no li va dir res i va continuar buscant-la per tot arreu.
El seu amic el va acompanyar. Era de nit i es van trobar al mig del bosc i van decidir construir una cabana per dormir i continuar buscant-la al dia següent. Aquella nit el cavaller va tenir un somni i era que la trobava en el castell de la muntanya. El cavaller va dir: oh!!! Aquest és el castell de la meva princesa.
Quan van entrar van trobar a la princesa . la princesa es va enamorar del cavaller i el següent dia es van casar posant-se els anells.

Wilbel

L’ UNIVERS


Hi havia una vegada un científic que es deia Albert , hi va descobrir un planeta nou. Aquest planeta era gran, hi havia arbres de color vermell i cotxes voladors. Llavors com volia saber més coses sobre el planeta, va decidir  anar-hi a explorar-ho  i, quan va arribar, és va trobar extraterrestres de color verd  i amb un sol ull enmig de la cara. És clar, l’Albert tampoc no entenia el   idioma que parlaven els extraterrestres.

Els extraterrestres van ficar  a la presó a l’Albert per no ser un d’ells, sort que l’Albert portava un mòbil  i va poder trucar als seus amics que també eren científics,. Es deien Toni  i Júlia. El Toni i la Júlia van anar a rescatar  a l’Albert i, al final, el van poder alliberar.   

L’Albert, en Toni i la Júlia encara volien saber més coses sobre aquell misteriós planeta i van decidir quedar-se uns dies més. Es van disfressar com els extraterrestres per veure el que feien.  Llavors es van adonar que els extraterrestres no menjaven qualsevol menjar sinó que preferien el bròquil perquè era del mateix color que ells i les cireres perquè eren del mateix color dels arbres.  

També van veure que els extraterrestres dominaven molt bé la informàtica, en un minut eren capaços d’arreglar un ordinador. Quan  ja van tenir molta informació, els tres amics van fer un llibre explicant la seva aventura en aquell planeta misteriós, on havien vist extraterrestres . Aquell llibre és va publicar hi va tenir molt èxit.

Des de llavors, els tres amics quan miren el cel, recorden la seva aventura pel planeta
dels extraterrestres verds.   

 Sandra Mallafré de Juan

Un perill d'un altre planeta


Fa temps a la Terra en Joan mirava pel seu telescopi les estrelles i de cop i volta,  va caure un meteorit. En Joan va sortir corrent a fora a, veure el meteorit, però no era un meteorit, era una nau espacial d'un altre planeta. De sobte es va obrir la porta i van sortir 2 marcians. El Joan va córrer  molt de presa cap a la seva habitació,  va tancar amb clau i va dir:
-Uf! Estic salvat.
Va tancar els ulls i en obrir-los, van aparèixer els marcians. Estaven a la habitació i un d'ells va dir:Em podries donar un mineral?El Joan va preguntar:
-Quin tipus de mineral?
L'extraterrestre va ensenyar-li una fotografia i el Joan es va adonar de que era un quars. El Joan col·lecciona quars i li va donar al marcia i va preguntant-li:
-Per què voleu aquest quars?
I un dels marcians va contestar:
-Perquè aquest mineral ens fa falta per construir una maquina que reconstruirà el nostre planeta. Doncs tenim que anar-nos.
Quan els marcians vam pujar a la nau, es van acomiadar del Joan i es van anar al seu planeta.


Rubén Macías Álvarez

EL VIATJE DE LA NORA


Una tarda quan la Nora era a l’habitació llegint un llibre de fades , va sentir un soroll que venia  de  l’armari. Com la Nora era molt tafanera , va obrir la porta de l’armari i va veure una nau espacial gegant: era de color blanc i negre i el con de dalt era lila i verd. La Nora es va quedar bocabadada, va sentir una veu que deia: entra, entra!!!!! 
La Nora com era una mica entremaliada va entrar . De cop la nau va arrencar i la Nora espantada va dir:
-Socors que algú m’ajudi !!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Però ningú l’escoltava.
Va aterrar a un planeta nou . El  que més li va agradar van ser els arbres que semblaven satèl·lits i l’herba que era de color blau i lila . Darrera d’ella va sentir unes passes, es va girar i va veure a una marciana :Tenia un ull de color lila ,també tenia cinc braços , el cos de color verd llimona , i unes antenes en forma d’espiral i més o menys mesurava 1,11m.
-La Nora li va dir:
-Com et dius?
-Em dic Lula, què fas aquí ?
-Vaig pujar dins d’una nau que hi havia dins de l’armari.
Mentre totes dues xerraven va aparèixer una ombra maligna que va agafar a Lula i se la va endur. La Nora ràpidament va seguir a  aquella ombra  i quan va veure que hi era una mica despistada, va agafar a la Lula i se la va endur. Però l’ ombra es va adonar i les va perseguir per tot el planeta .
Ràpidament van pujar a la nau i van tornar cap a casa. Però la Nora es va adonar que la Lula hi era amb ella i va pensar : com m’ho faré perquè la meva mare no s’adoni de que tinc una marciana?.
Van sortir de l’armari i la Nora va amagar a la Lula sota el llit mentre la seva mare picava a la porta de l’habitació.
La mare va  entrar i li va dir :
-A sopar!
En acabar de sopar la mare li va dir:
-A dormir
Quan tothom estava dormint, va baixar a la cuina i va agafar menjar per la Lula .Després de menjar van agafar la nau i totes dues es van enlairar,van aterrar i va deixar a la Lula al seu planeta.
La Nora li va dir que  havia estat la millor aventura que             havia tingut mai, li va fer una abraçada i  va pujar a la nau. Per fi va arribar a casa, es va estirar al llit i es va quedar torrada .
Al dia següent es va despertar i va pensar: Com ha pogut arribar una nau dins del meu armari?
Aquest seria  el seu misteri!!!

Paula Piñero Garrido

Un planeta molt dolç.


Hi havia una vegada un nen que estava molt interessat en l’univers. Quan va arribar el dia del seu aniversari i li  van regalar un telescopi.  El dia següent va agafar el telescopi, el va muntar  i el va pujar a la seva  terrassa.

Durant dos hores es va quedar mirant el cel , però no va veure cap cosa interessant . Al dia següent, va estar tot el dia esperant que arribes la nit . Ja era de nit i va agafar el telescopi i se´n va aixecar del llit . Al cap de cinc minuts va veure una llum molt brillant, es va recordar de les històries que l´explicava de l´espai el seu avi. El seu avi era molt llest ,l´agradaven molt les histories sobre l´univers.

Una setmana després d´aquell dia tant interessat per aquell nen, la nit de dilluns , va decidir anar a visitar aquella llum tan brillant . Li va comentar al seu amic si volia anar amb ell . El amic l´hi va dir que si  i tots dos  van construir un coet . Al dia següent al matí es van anar: 9 8 76 5 4 3 2 1 ens enlairem!!!

Quan van arribar el nen va dir , mira això es el que jo dic  anem . En aterrar i obrir els ulls van veure que tot estava ple d´arbres , plens de llaminadures , cases fetes de llaminadures , flors...

Quan van tornar,  el nen va agafar la seva bicicleta i va anar a casa de el seu avi. L’hi  va preguntar a l’avi:  avi , quan jo era petit m´explicaves histories de l´espai , he vist una llum molt brillant, què pot ser?                                         

L’ avi el va explicar una anècdota. Quan va arribar el Nadal,  el seu regal també va ser un telescopi ... A l’ avi se li va ocórrer  una idea:  Li posarem un nom!!! Van pensar i l´hi van posar “Llaminadolç”.

Quan van passar uns dies l’ avi va trocar al seu net , per si volia anar a visitar una altre vegada Llaminadolç . El nen va dir que si però va trocar al seu amic. El seu amic també volia anar però en la nau solament havia dos seients. Llavors van construir una altra , es van ficar tots tres i van fer el compte enrere: 9 8 7 6 5 4 3 2 1 0!!! Ens enlairem!!!

Conte contat,  aquest conte s´ha acabat!!!





Patricia Feria Baco.