dilluns, 13 de desembre del 2010

La neu

Prendré un bon grapat
de la neu més blanca
i la guardaré
dintre d'una capsa.
Quan vingui l'estiu,
que fa calorassa,
la neu em podrà
refrescar la cara!

El meu amic diu
que la neu no es guarda,
que sols trobaré
la capsa mullada.
Això no m'ho crec!
Ves, com s'ho faria!
tancant bé la capsa,
com s'escaparia?

Joana Raspall

Les joguines

Les joguines, molt cansades,
estan tipes de voltar;
dins el sac totes plegades
s'han posat a rondinar.

Al rei negre li demanen
que les deixi en un balcó.
"Ho faré, diu el rei negre,
i com més a prop millor."

"Si el rei ros no ens ho complica
si el rei blanc dóna permís,
ara pujo de seguida
al balcó d'un cinquè pis."

Quan el sol ja despuntava
vaig alçar-me del meu llit.
Quina sort, quantes joguines
m'han deixat aquesta nit!

Bofill, F; Puig, A; Serra, F.

El silenci de la nit

El silenci de la nit
ha fet dormir la lluna,
fa dels núvols un llit
i va caient la pluja.
La caravana dels Reis
ha acampat vora la duna
i sense veure el gran estel,
la monarquia tripartida es mulla.
Són coses del desert,
són coses de la natura.
L'endemà, amb el sol al cel,
avançaran contents els Reis.
I de nit,
es despertarà la lluna.

Les figures del pessebre

El temps Sant és arribat
i amb fred, la neu i el gebre,
les figures del pessebre
una a una han tornat.

La dona que renta, la vella que fila
i el brau caçador que sempre vigila.
La noia que porta la gerra i el pa
i aquell pescador que al riu va a pescar.

El vell que la terra remou amb catxassa
i el que es beu el vi de la carabassa,
el del feix de llenya i aquell pastoret
que va amb la catxutxa perquè té molt fred.

La jove mestressa que du una gallina
la del cistell d'ous i el sac de farina,
aquells que sonant van fent son camí:
el del flabiol i el del tamborí.
I els tres pastors que fan el sopar
que couen les sopes i llesquen el pa.

Figures eternes
de vida senzilla,
vosaltres sou llum
que enmig del cel brilla.

Joan Llongueres (fragment)