Penjarobes de 3r B

Els nens i nenes de 3r B han fet aquests bonics dibuixos pels penjarobes...

Una aventura dolça

Hi havia una vegada uns germans que es deien Sofia i David, els dos tenien 8 anys i estaven a la tenda de xocolata , volien comprar xocolata blanca. Hi havia moltes coses però havien vist una gallina de xocolata blanca que els hi agradava i l’havien comprat . Desprès de sortir de la tenda, volien fer-la més gran però sense voler havien fet l’encantament malament , i s’havien ficat dintre de la gallina de xocolata... ¡Pataplín, Pataplàn, aquella gallina era un planeta!

Dintre de la gallina de xocolata no s’apreciava que el planeta tenia forma de gallina. De sobte havia vingut un extraterrestre i els germans tenien molta por. Llavors, havien tractat de fer un encanteri i l’extraterrestre va dir: “en el planeta Gallina no funciona la màgia”. I, encara que l’extraterrestre no parlava el mateix idioma, el David tenia un collar màgic i el va poder entendre. Aleshores la Sofia havia dit: “resulta que la màgia no funciona amb la vareta ni  amb el dit”.

 L’extraterrestre va preguntar: “Qui sou i d’ on veniu?” El David va contestar que eren humans i venien de la Terra. L’extraterrestre no sabia que era la Terra i la Sofia l’hi va explicar. Després el David, curiós, va preguntar el nom d’aquell planeta: “Planeta Gallina” va respondre l’alien i es va oferir a ensenyar el planeta als visitants . Tot era fantàstic i molt bonic, el David i la Sofia van quedar meravellats. Quan van acabar la visita turística la Sofia va dir: “Tu on vius?” L’extraterrestre va dir: “En un poble. Veniu us ensenyaré on està.”

Tots tres van caminar durant mitja hora fins que per fi van arribar. Després d’estar una estona a la particular casa de l’alien, el David, preocupat, li va preguntar: “hi ha alguna forma de tornar al planeta Terra?” L’extraterrestre els hi va dir que si. “Però és molt perillós, ho fareu?” I els dos germans van dir que sí.

Aleshores, l’extraterrestre els va explicar bé el camí que havien de seguir. Primer s’havia d’aconseguir una estrella , un llibre i una ploma d’ocell . Per agafar l’estrella havien de muntar -se en un coet i travessar els dofins malignes.

L’extraterrestre els va mostrar on podien agafar un coet, per sort el  que van trobar tenia raigs d’un foc especial. “A matar als dofins malignes!” van exclamar tots dos germans.

Desprès d’una hora, van aconseguir una estrella. Ara tocava buscar el llibre. L’extraterrestre els va mostrar on hi havia una biblioteca i van anar cap allà. Podia ser qualsevol llibre, per això van agafar un normal. Ja només faltava la ploma d’ocell.

“Jo se on venen ocells” va dir l’extraterrestre.

“En marxaaaaaa!” van dir els germans, emocionats. Quan van arribar a la tenda el dependent els va preguntar que volien, i l’extraterrestre va demanar una ploma d’ocell daurada. El dependent els va donar la ploma a canvi de 50 pedres Bathory, que eren unes pedres del color de la sang que servien per pagar en el planeta Gallina. L’extraterrestre, la Sofia i en David es van acomiadar del venedor.

Per últim, els va explicar l’alien, havien de transformar el llibre en una catifa, l’estrella l’havien de partir -la  per la meitat i posar una foto d’ells amb el seu nom i la ploma d’ocell daurada.

Ara només faltava l’acomiadament. L’extraterrestre es va sentir un mica trist, igual que la Sofia i el David, però tots tres es van dir adéu amb un somriure al rostre.

Xenia

Una història d'amor al planeta Terra

Hi havia una vegada un cavaller que vivia a   la Terra i volia trobar el seu amor, la princesa,  i estava disposat a tot per trobar-la. Fins i tot viatjaria a un altra planeta si fos necessari.

Li preguntava a tota la gent que trobava pel carrer encara que no els coneixia. Preguntant, preguntant, va arribar la nit i va continuar buscant-la. Quan es va fer de dia es va adormir. De seguida que es va despertar va pensar que devia continuar buscant la princesa.

Com veia que ell sol no podia trobar-la, va demanar ajuda a un amic que vivia en les muntanyes. Quan hi era a casa del seu amic, aquest se’n va adonar que a la muntanya del darrere estava  el castell de la seva princesa. Aquest amic no li va dir res i va continuar buscant-la per tot arreu.

El seu amic el va acompanyar. Era de nit i es van trobar al mig del bosc i van decidir construir una cabana per dormir i continuar buscant-la al dia següent. Aquella nit el cavaller va tenir un somni i era que la trobava en el castell de la muntanya. El cavaller va dir: oh!!! Aquest és el castell de la meva princesa.

Quan van entrar van trobar a la princesa . la princesa es va enamorar del cavaller i el següent dia es van casar posant-se els anells.

Wilbel

L’ UNIVERS

Hi havia una vegada un científic que es deia Albert , hi va descobrir un planeta nou. Aquest planeta era gran, hi havia arbres de color vermell i cotxes voladors. Llavors com volia saber més coses sobre el planeta, va decidir  anar-hi a explorar-ho  i, quan va arribar, és va trobar extraterrestres de color verd  i amb un sol ull enmig de la cara. És clar, l’Albert tampoc no entenia el   idioma que parlaven els extraterrestres.

Els extraterrestres van ficar  a la presó a l’Albert per no ser un d’ells, sort que l’Albert portava un mòbil  i va poder trucar als seus amics que també eren científics,. Es deien Toni  i Júlia. El Toni i la Júlia van anar a rescatar  a l’Albert i, al final, el van poder alliberar.   

L’Albert, en Toni i la Júlia encara volien saber més coses sobre aquell misteriós planeta i van decidir quedar-se uns dies més. Es van disfressar com els extraterrestres per veure el que feien.  Llavors es van adonar que els extraterrestres no menjaven qualsevol menjar sinó que preferien el bròquil perquè era del mateix color que ells i les cireres perquè eren del mateix color dels arbres.  

També van veure que els extraterrestres dominaven molt bé la informàtica, en un minut eren capaços d’arreglar un ordinador. Quan  ja van tenir molta informació, els tres amics van fer un llibre explicant la seva aventura en aquell planeta misteriós, on havien vist extraterrestres . Aquell llibre és va publicar hi va tenir molt èxit.

Des de llavors, els tres amics quan miren el cel, recorden la seva aventura pel planeta

dels extraterrestres verds.   

 Sandra Mallafré de Juan

Un perill d'un altre planeta

Fa temps a la Terra en Joan mirava pel seu telescopi les estrelles i de cop i volta,  va caure un meteorit. En Joan va sortir corrent a fora a, veure el meteorit, però no era un meteorit, era una nau espacial d'un altre planeta. De sobte es va obrir la porta i van sortir 2 marcians. El Joan va córrer  molt de presa cap a la seva habitació,  va tancar amb clau i va dir:

-Uf! Estic salvat.

Va tancar els ulls i en obrir-los, van aparèixer els marcians. Estaven a la habitació i un d'ells va dir:Em podries donar un mineral?El Joan va preguntar:

-Quin tipus de mineral?

L'extraterrestre va ensenyar-li una fotografia i el Joan es va adonar de que era un quars. El Joan col·lecciona quars i li va donar al marcia i va preguntant-li:

-Per què voleu aquest quars?

I un dels marcians va contestar:

-Perquè aquest mineral ens fa falta per construir una maquina que reconstruirà el nostre planeta. Doncs tenim que anar-nos.

Quan els marcians vam pujar a la nau, es van acomiadar del Joan i es van anar al seu planeta.

Rubén Macías Álvarez

EL VIATJE DE LA NORA

Una tarda quan la Nora era a l’habitació llegint un llibre de fades , va sentir un soroll que venia  de  l’armari. Com la Nora era molt tafanera , va obrir la porta de l’armari i va veure una nau espacial gegant: era de color blanc i negre i el con de dalt era lila i verd. La Nora es va quedar bocabadada, va sentir una veu que deia: entra, entra!!!!! 

La Nora com era una mica entremaliada va entrar . De cop la nau va arrencar i la Nora espantada va dir:

-Socors que algú m’ajudi !!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Però ningú l’escoltava.

Va aterrar a un planeta nou . El  que més li va agradar van ser els arbres que semblaven satèl·lits i l’herba que era de color blau i lila . Darrera d’ella va sentir unes passes, es va girar i va veure a una marciana :Tenia un ull de color lila ,també tenia cinc braços , el cos de color verd llimona , i unes antenes en forma d’espiral i més o menys mesurava 1,11m.

-La Nora li va dir:

-Com et dius?

-Em dic Lula, què fas aquí ?

-Vaig pujar dins d’una nau que hi havia dins de l’armari.

Mentre totes dues xerraven va aparèixer una ombra maligna que va agafar a Lula i se la va endur. La Nora ràpidament va seguir a  aquella ombra  i quan va veure que hi era una mica despistada, va agafar a la Lula i se la va endur. Però l’ ombra es va adonar i les va perseguir per tot el planeta .

Ràpidament van pujar a la nau i van tornar cap a casa. Però la Nora es va adonar que la Lula hi era amb ella i va pensar : com m’ho faré perquè la meva mare no s’adoni de que tinc una marciana?.

Van sortir de l’armari i la Nora va amagar a la Lula sota el llit mentre la seva mare picava a la porta de l’habitació.

La mare va  entrar i li va dir :

-A sopar!

En acabar de sopar la mare li va dir:

-A dormir

Quan tothom estava dormint, va baixar a la cuina i va agafar menjar per la Lula .Després de menjar van agafar la nau i totes dues es van enlairar,van aterrar i va deixar a la Lula al seu planeta.

La Nora li va dir que  havia estat la millor aventura que             havia tingut mai, li va fer una abraçada i  va pujar a la nau. Per fi va arribar a casa, es va estirar al llit i es va quedar torrada .

Al dia següent es va despertar i va pensar: Com ha pogut arribar una nau dins del meu armari?

Aquest seria  el seu misteri!!!

Paula Piñero Garrido

Un planeta molt dolç.

Hi havia una vegada un nen que estava molt interessat en l’univers. Quan va arribar el dia del seu aniversari i li  van regalar un telescopi.  El dia següent va agafar el telescopi, el va muntar  i el va pujar a la seva  terrassa.

Durant dos hores es va quedar mirant el cel , però no va veure cap cosa interessant . Al dia següent, va estar tot el dia esperant que arribes la nit . Ja era de nit i va agafar el telescopi i se´n va aixecar del llit . Al cap de cinc minuts va veure una llum molt brillant, es va recordar de les històries que l´explicava de l´espai el seu avi. El seu avi era molt llest ,l´agradaven molt les histories sobre l´univers.

Una setmana després d´aquell dia tant interessat per aquell nen, la nit de dilluns , va decidir anar a visitar aquella llum tan brillant . Li va comentar al seu amic si volia anar amb ell . El amic l´hi va dir que si  i tots dos  van construir un coet . Al dia següent al matí es van anar: 9 8 76 5 4 3 2 1 ens enlairem!!!

Quan van arribar el nen va dir , mira això es el que jo dic  anem . En aterrar i obrir els ulls van veure que tot estava ple d´arbres , plens de llaminadures , cases fetes de llaminadures , flors...

Quan van tornar,  el nen va agafar la seva bicicleta i va anar a casa de el seu avi. L’hi  va preguntar a l’avi:  avi , quan jo era petit m´explicaves histories de l´espai , he vist una llum molt brillant, què pot ser?                                         

L’ avi el va explicar una anècdota. Quan va arribar el Nadal,  el seu regal també va ser un telescopi ... A l’ avi se li va ocórrer  una idea:  Li posarem un nom!!! Van pensar i l´hi van posar “Llaminadolç”.

Quan van passar uns dies l’ avi va trocar al seu net , per si volia anar a visitar una altre vegada Llaminadolç . El nen va dir que si però va trocar al seu amic. El seu amic també volia anar però en la nau solament havia dos seients. Llavors van construir una altra , es van ficar tots tres i van fer el compte enrere: 9 8 7 6 5 4 3 2 1 0!!! Ens enlairem!!!

Conte contat,  aquest conte s´ha acabat!!!

Patricia Feria Baco.

LES AVENTURES DEL SELF I EN MURFLY

Hi havia una vegada un nen que es deia Self i un gos que es deia Murfly. El gos podia parlar, allargar-se, volar, veure el futur i tele- transportar-se. En Self i en Murfly hi viatjaven en una nau espacial que havien fet ells dos. Van veure planetes, estels, meteorits...

Van anar a un planeta on hi havien parat per reposar. Els hi van robar la nau especial i no van saber que fer. Després van buscar un policia galàctic i li van preguntar si sabia qui havia sigut i va dir:

-No, se qui ha sigut, però, vosaltres no sou d'aquest planeta, no?-

-No, no  som d'aquest planeta, som de la Terra , un planeta molt llunya.

-Doncs, què feu aquí? Tindríeu que estar a la Terra.

-Hem fet un viatge per l'univers amb una nau que hem fet els dos. Hem vist moltes coses com planetes, meteorits, estels, estrelles... Havíem vingut a reposar i ens han tret la nau. I ara no podem seguir amb el nostre viatge.

-Us ajudaré a trobar la nau-

-Gracies!-

La van buscar una bona estona i el final la van trobar. Molt contents els dos amics van seguir el seu viatge per l'espai.

 Olaya Cano Martin

EN MARTÍ I L’EXTRATERRESTRE

El diumenge 8 d’Abril en Martí sortirà en una nova expedició espacial. En Martí és un noi molt aventurer i està molt il•lusionat per trobar vida en altres planetes , ja que fins al moment no ha tingut sort en els seus altres viatges. Per fi va arribar el gran dia ! En Martí va pujar al coet que li anava a portar de nou a l’espai. Una vegada dins , revisà que tot estigués en ordre i en donar el seu consentiment va començar el compte enrere , deu , nou , vuit ….. tres ,dos , u i va començar a enlairar-se. En Martí estava emocionat amb descobrir nous planetes per veure si existia vida. Al cap d’unes setmanes navegant per l’espai , en Martí va veure un petit planeta que no apareixia en cap carta de navegació. Davant el seu descobriment, la seva curiositat li va fer posar la nau direcció cap el planeta. Al cap d’una hora en Martí feia aterrar la nau. Una vegada va donar la notícia a la torre de control es va disposar a baixar per inspeccionar el planeta. Estava il.lusionat però a l’hora tenia una mica de por, perquè no sabia que es podia trobar. En Martí va començar a caminar pel planeta i va anar recollint mostres del que s’anava trobant. Estava fascinat amb el que estava veient , però en Martí no sabia que el millor faltava per arribar i és que en acabar de pujar un pujol, va veure el que mai s’esperava: VIDA !!! En Martí es va trobar amb una ciutat on hi havia éssers d’uns altres planetes. Aviat es va començar a fer preguntes : Com seran? Seran pacífics o violents? Seran con nosaltres? Seran intel•ligents? Així que la seva inquietud el va fer marxar cap a la ciutat. En arribar, de sobte , se li van començar a apropar uns éssers estranys , de color verd que tenien quatre braços , un sol ull gran , tenien dues cames posteriors amb una roda per desplaçar-se més ràpid i dues cames davanteres que eren les que utilitzaven per caminar normal. Damunt del cap tenien dues antenes que els servien per comunicar-se a llarga distància. El van portar a presència del mandatari de la ciutat i a través de senyals i dibuixos en Martí li va intentar explicar que el pertanyia a un altre planeta anomenat Terra. La seva intenció era fer nous amics per poder-se ajudar els uns als altres . Li van comunicar al Martí que el seu planeta es deia “XYRON” i que estaven contents amb el nou visitant i que també els agradava la pau. El cap del planeta Xyron es deia Tarón i va convidar al Martí a quedar-se a aprendre les seves costums , el seu idioma i com funcionava la seva ciutat. El Martí es va quedar fascinat: no hi havia contaminació , ni pobresa, ni gent que fes el mal i es veia a tothom feliç . Es preguntava si això seria possible en la Terra. El transport per exemple, era gratuït, la medicina era molt més avançada que la nostra i el més important era que no hi havia armes. El Martí va estar durant sis mesos aprenent tot sobre el planeta Xyron para poder posar-lo en pràctica en la Terra. A l’hora d’anar-se’n, el Martí es va adonar que no quedava combustible i va demanar al Tarón si li podien donar. Tarón li va comunicar que ells utilitzaven una barreja de diferents tipus d’elements químics no contaminants i no sabia si funcionaria en la nau. El Martí va haver de fer algunes modificacions en el circuit i en el depòsit de combustible. Una vegada omplert , aquest va encendre la nau però, els motors no van funcionar. Es va posar una mica nerviós i va seguir intentant posar la nau en marxa. Al cap d’una estona, per fi va sentir el soroll dels motors que es van encendre. El Martí per fi podia tornar a casa: a la Terra !!! El Martí estava tan agraït que va convidar al Tarón a visitar el planeta Terra i així crear un vincle d’amistat entre els dos planetes. Natalia Ruíz Leva

Un passat amb extraterrestres

 

Havia una vegada una noia anomenada Cristina. Ella no tenia molts amics, però, tenia un avantatge sobre els altres: podia veure el futur.

A la Cristina quan era petita,  els seus pares li havien  regalat un telescopi  i  es passava hores i hores tancada en la seva habitació observant  els planetes. Per aquest motiu, no tenia molts amics, ja que  es passava fins i tot  l' estona del pati mirant el cel.

La Cristina amb només 9 anys d' edat, mirant el cel, va veure un extraterrestre que  era bo. Tenia la mateixa edat que ella, es deia Marc i és van fer molts amics, encara que no  podien conèixer-se personalment.

8 anys més tard, quan ella en tenia 17 anys, en Marc la va avisar que el cap dels extraterrestres volia envair la Terra.

La  Cristina va dir :

-Però, perquè motiu el vostre cap vol envair la Terra?

- Encara no ho sé, ho vaig escoltar ahir.- va dir en Marc.

La Cristina va dir:

Moltes gràcies Marc. L' hi diré als meus pares i als meus amics.

Quan ho va explicar als seus pares i als seus amics no la van creure.

Poc temps després, va rebre una carta de' n Marc on deia:

Hola Cristina!

Ja m' he assabentat  perquè el nostre cap vol envair la Terra. Resulta que tots els dies està observant el vostre planeta,  i llavors s’ha adonat que el nostre planeta no té algunes coses que vosaltres sí hi teniu, com per exemple: l' amor que teniu a la gent gran i als  més petits , la companyia de la família, la vostra generositat... En canvi nosaltres ens estem barallant tota l' estona, no compartim res, ens discutim per  veure qui es quedarà una pilota...etc.

PD: T' enviaré un senyal, que serà un estel brillant amb forma d' extraterrestre, significarà que aviat començarà la invasió del planeta Terra.

La Cristina es va quedar preocupada perquè no sabia com explicar als habitants el que estava  a punt de passar. Llavors,  l' hi va ensenyar la carta als seus pares, i molt preocupats van avisar al govern, perquè ho digués  a tots els habitants.  Llavors la Terra va començar a preparar-se.

Malauradament, ell 5 d' abril de l' any 2000, en Marc va enviar la senyal a la Cristina i la gent es va preparar. La guerra va començar.

Tota la gent i els extraterrestres van lluitar per intentar guanyar la guerra. Quan la guerra va acabar havien mort massa  persones i extraterrestres. La  guerra la van guanyar els humans.

La Cristina i en Marc van sobreviure i van superar el patiment  de cada planeta.

Avui en dia continuen sent molt bons amics, malgrat haver passat per una guerra.

 Maria Ureña Soler

UN VELLET A LA LLUNA

Paco des què era petitó deia que volia ser astronauta. Però per molt que estudiava i treballava, i per moltes proves a què es presentava, mai va ser escollit, i així va complir l'edat màxima per presentar-se a les proves de selecció sense haver arribat a aconseguir seu somni. Molts sentien pena per ell, pensant en tot el temps i l'esforç que havia desaprofitat, i fins i tot els feia llàstima. I malgrat tot el que li deien perquè deixés el seu desig abandonat,Paco va seguir preparant-se com si anés a presentar-se de nou a les proves al mes següent. Així es va anar fent gran, i ja era tot un ancià, quan va rebre la notícia que per a uns experiments mèdics importantíssims calia un astronauta molt gran. A tot el món, només Paco, que ja caminava recolzant-se en un bastó, tenia la preparació suficient per anar en coet. Així que quan ja ningú ho esperava, es va trobar donant passejos espacials per ajudar a la ciència. Els seus coneixements i saviesa durant aquelles missions van servir per eliminar una de les pitjors malalties de la gent gran, i Paco va ser considerat un heroi. Les fotos d'aquell astronauta amb garrot i poques dents van donar la volta al món, convertit en el millor exemple que el saber i la preparació mai sobren, i que l'esforç i la tenacitat sempre tenen recompensa, encara que no sigui com pensem en un principi. Joao Cedeño Sornoza

UNA ESTONETA AMB ELS PLANETES Converses entre planetes.

Hi havia una vegada dos planetes  que  no es coneixien  gairebé  res, tan sols de vista. Un d’ells es va preguntar si volia  conèixer a l’altre.

De sobte  va dir un dels planetes:

           

- Hola, jo em dic Urà, i a la meva dreta està Neptú, un planeta  molt gran. Com et dius tu?.

-Jo em dic  Venus, i  a la meva dreta està la Terra, un planeta   no  tant  gran. Jo el contemplo i mai està sol, ja que  en ell   hi viuen moltes persones. A mi m’agradaria que hi  visquessin persones a sobre meu perquè així no em sentiria tant buit . A més també m’agraden els colors que vesteix el nostre company . El planeta Terra,  ja fa molt de temps em va dir, que el color blau que nosaltres veiem des de l’espai és d’un líquid anomenat aigua, el color verdós és d’unes coses que l’hi diuen arbres i el color marró és d’unes roques molt grans que es diuen muntanyes.

Per cert !  Nosaltres també tenim muntanyes però són de color gris, jajajaja!!!

Urà l’ hi va respondre:

- Tu no ets sentis mai sol  ni lleig, ens tenim  l´ un a l’ altre.

-És veritat. – Va contestar Venus-.

Tot canviant de tema Venus es va animar a parlar amb el seu nou amic:

-Un dia em va dir un planeta que es diu Mercuri que aquí a l’espai hi viuen extraterrestres, i també que venien persones de la Terra amb un coet per recollir informació de l’espai.

-Els extraterrestres venen d’una altra galàxia – Va dir Urà.

-Ah!, no ho  sabia, va contestar Venus..

I així va passar estona i estona, Urà i Venus es van fer molt amics i el que encara no sabien és que amb el temps tots els planetes que estaven allí, formarien un gran cercle i  es farien tan amics que mai voldrien separar-se.

I  en acabar aquella conversa:

Urà  amb els ulls mig tancats:

-Saps que tinc molta son!!! Em vaig a dormir. Adeeuuu...

-Bona nit –Va dir Venus. Que descansis.

I tot va continuar amb la seva calma i silenci de sempre.

 IRIS MARTÍNEZ ÁLVAREZ

Perill en Saturn

Capítol 1 Havia una vegada un senyor que es deia Mario. Mario volia ser astronauta, hi tenia moltes ganes de estudiar astronomia. Desprès d’uns anys va aconseguir ser astronauta. Va veure un meteorit que pesava aproximadament 2000 tones, i es dirigia a Saturn: Era una tragèdia total. Ho va intentar tot. Però era inútil, no servia res i va xocar. No li havia passat res al planeta!!! Van descobrir que tenia un planeta davant indestructible que era invisible. Mario es va quedar sorprès i va donar-li color al planeta. Era més gran que Júpiter I això era increïble. Li van posar de nom Niton , però hi havia la seva part dolenta. Va ser quan van veure que el nou planeta es volia quedar amb el lloc de saturn, a la seva òrbita. -Es va fent més gran cada vegada va dir Mario al seu professor. -Això és una tragèdia va contestar-li dir el professor. Va deixar petits a tots els planetes i quan era gairebé com el S ol, va esclatar. Van pensar d’on va sortir aquell planeta i en Mario no oblidarà mai aquella aventura. Li va dir al seu company i al professor que aquella aventura espacial va ser molt divertida. Crec que Niton va desaparèixer per sempre. Després de l’explosió van trobar unes pedres de vidre. El professor es va quedar 3 i Mario 3. Però el Mario va pensar perquè les pedres estaven molt separades i van aterrar en diferents i allunyats planetes. Tot plegat era molt estrany . Les van ajuntar les 6 pedres i va aparèixer una llum. El professor deia que era un monstre. Però el Mario va dir : No, no és un monstre. Continuarà..... Gonzalo Santa Maria Alfaro

L´estrella diferent

Hi havia una vegada un mon ple d’estrelles. Allà, hi vivia una estrella que es deia Truti. Vivia en un petit país anomenat :Trindinesia. Però com Trindinesia era un país massa petit, aquesta estrella triangular es va haver de marxar a un altre país, que es deia Quastemopotia.

Quastemopotia era un país  ple de estrelles quadrades però, poques amb forma de triangle. Llavors es va sentir sola amb tantes estrelles que no coneixia ni imaginava que seria fàcil  fer-ho ara mateix. A sobre a l’escola que anava no hi havia triangles.

(Truti) - Oh! Oh! què faré, es riuran de mi? Va entrar, va fer una passa, una altre,i...

-(Tots)- Hola!!!

(Truti)- Què? M’han dit hola, que els hi dic ara? No ho sé provaré amb dir alguna cosa.

La nostre petita estrella va dir hola, perquè no li sortien més paraules de la seva petita boca. Truti tenia molta por de dir res més. Llavors la professora (que també era una estrella amb forma de quadrat) va dir a la Sirà que acompanyés a en Truti a ensenyar-li l’escola.

(Sirà )- Truti, què et trobes malament?

(Truti)- No, no, només estic preocupat per què no conec a ningú, encara no he fet  amics, no estic còmode ... No vull dir que el teu col·legi no sigui bonic, però fa poc que la meva família i jo hem  arribat i ja t’ho pots imaginar...

(Sirà )- I on vivies abans ? Per què t’has marxat, si allà on vivies estaves bé ?

(Truti)- D’allò... Vivia a Trindinesia, un petit país i  ens vam haver de marxar per què aquest país era molt petit i pobre.

(Sirà)- Comprenc, jo abans vivia en Polipobia. Un poble molt bonic, amb flors i ocells de tots els colors  possibles, uns llacs transparents  com el diamant, i el  millor de tot, les seves cases blanques, marrons... No hi ha comparació, però aquest lloc està molt bé.

Quan en Truti i la Sirà van tornar a classe tots els seus companys van anar cap a ell i de seguida li van dir que si li agradava l’escola, que volien ser els seus amics...

En Truti de seguida va dir que si, i es va posar molt content.

En Truti i la Sirà es van fer grans, i es van enamorar i quan van acabar els estudis van decidir anar-se’n  a viure a Polipobia.

(Sirà)- Quant de temps desitjant tornar a casa.

(Truti)- Tant de temps escoltant-te parlar d’aquest país, és el mes bonic que he vist mai.

Van comprar-se una casa, es van casar i van tenir tres fills que es deien: Dody, Tari i  per últim estava la petita Zory.

Aquests estels amb formes diferents van viure feliços per sempre!!!

Andrea Grima Olmedo

Andy i Lucas viatgen a la Terra

L’Andy i en Lucas vivien en un planeta que es deia Namek .Els dos eren molt inquiets i volien aprendre coses dels humans .Un dia  van pensar que seria bona idea anar a  la Terra i va ser així.

A la setmana següent es van acomiadar de la seva família, van pujar a la nau espacial i van posar rumb a la Terra. Però de sobte, mentre anaven a la Terra la nau es va aturar. L’Andy que era mecànic espacial ho va arreglar i van poder continuar. Quan van arribar a la Terra, van sortir de la nau espacial i en Lucas va prémer un botó i la nau es va fer invisible.

Va passar temps i temps i van aprendre moltes coses dels humans  com per exemple que menjaven amb forquilla i ganivet , que dormien o que n´ hi havia cotxes i motos.

De sobte, van pensar els dos que deurien tornar anar a casa i van posar rumb a Namek. Van trigar dos dies de viatge i van arribar i en Andy ho va explicar a tota la gent.

 ALEX TABARES VILLALBA

EL MILLOR PLANETA

Hi havia una vegada un científic que es passava totes les nits mirant per un telescopi que li havien regalat quan era jove. El seu somni era viatjar a Mart per descobrir més coses sobre aquell misteriós planeta.

Feia temps, va transformar una caixa de cartró en una nau espacial. Una nit quan es va aixecar per anar a beure aigua, va fer una paradeta per mirar pel telescopi. De sobte, va veure al cel un punt vermell. Pensava que era un avió, però com no es movia, va mirar pel telescopi per saber que podia ser aquell misteriós punt de color vermell:

 -És Mart! Va exclamar el científic.

Aquella nit li va costar dormir després de veure Mart. Quan es va quedar adormir pensava com seria la seva vida a Mart. I no va trigar molt perquè  als cinc minuts ja s'hi imaginava a ell casant-se amb una extraterrestre i vivint molt content a Mart. Pel matí li va explicar als seus companys de feina el que va passar la nit anterior.

Tots els seus companys es reien d'ell, des d’aquell moment va pensar en alguna cosa per poder fer el seu somni realitat. De sobte, se li va acudir una idea que era demanar permís a la NASA per fer un viatge espacial a Mart. Al dia següent va demanar el permís per al viatge i li van dir que si.

Quan estaven en el compte enrere tenia una mica de por perquè, i si no tornava a la Terra? Però volia fer el seu somni, així que és va arriscar.

Una vegada va arribar a Mart va descobrir que solament era un gran desert. S'en va agafar una mostra per demostrar que hi havia estat allí. Després va pensar que no mereixia la pena i volia tornar a la Terra.

Quan va tornar a la Terra va dir, en veu alta amb un micròfon:

A tots els que volen anar a Mart, heu de saber que potser us agradarà molt  aquest o un altre a planeta, però no n'hi ha una planeta como el que hi vivim.

Després de la xerrada del científic tots s’ en van anar a casa contents per saber com era Mart en realitat.

Àlex Santiago Gabaldón

Un somni fet realitat

Hi havia una vegada un nen extraterrestre que es deia Eloi. L’Eloi tenia un somni:  anar al planeta “Joguina”. Allà, hi havia  tota mena de joguines: cotxes teledirigits, viceconsolats…

 Un dia li va dir a la mare si podia anar-hi, però la mare  li va contestar:

-No, perquè ets molt petit i està molt lluny.

Quan anava cap al col·legi, va pensar : si li deixen anar al meu amic del col·legi, perquè no em deixen a mi?

En arribar al col·legi,   li va dir al seu amic:

-Josep, Josep!!!

-Que vols? – va dir el seu amic.

- Puc anar al planeta “Joguina” amb tu, si em deixa la meva mare?

-És clar que si – li va respondre.

Quan van acabar les classes es va dirigir a casa, i  li va insistir a la mare:

-Mare,  puc anar al planeta Joguina amb el Josep, si us plau?

-No, però si treus més d’un 9.70, en l’examen de demà, Sí!!! Va dir la mare.

Al dia següent va fer l’examen de Català (no era gaire difícil), quan va acabar, estava molt content perquè totes les preguntes se les havia estudiat.

Per la tarda, li van donar el control, va veure que la seva nota començava per u, i es pensava que havia suspès, però quan li van donar l’examen es va quedar molt sorprès: Havia tret un deu!!!

Quan va tornar  a casa tot content,  li va dir a la mare:

-He tret un deu!!!

La mare es va quedar bocabadada i no tenia més remei que complir la seva promesa: que el seu fill anés al planeta “Joguina” amb en Josep.

El dia que va anar al planeta “Joguina” tot content, va jugar amb totes les joguines que es va trobar i aquell dia va ser un somni fet realitat per l’extraterrestre Eloi.

ALEJANDRO RUBIO SANCHEZ

EL SECRET DELS METEORITS BRILLANTS

En una galàxia molt i molt llunyana hi havia un planeta que tenia 8 regnes diferents. En cada regne hi vivia 1 savi de cor pur. Cada savi era encarregat d´uns meteorits brillants, que no és podien posar mai junts. Aquests meteorits brillants tenien l’obligació de mantenir la pau, cada un a seu regne. La història explicava que si alguna vegada s’ ajuntaven els 8 meteorits brillants despertarien a l´Acor un monstre malèvol.

Regne Roco

- Desperta, desperta Tom, que és el dia de la prova!.

- Quina hora és Linx?

- Les nou - li va dir Linx.

- Ah! que tard és i encara amb tinc que reunir amb Carter.

Dit això es va vestir y va sortir corrent.

Una hora més tard:

- Hola Carter.- va dir Tom.

- Hola Tom, anem a la prova?.- va dir Carter.

- D´acord.- li va respondre Tom, i es van posar en marxa a casa del savi Sam, que era l´ encarregat del meteorit brillant de

color verd.

Mentrestant en casa del savi Sam:

- Hola Sam.

- Hola Keira, què fas?

- Estic reparant el portal que farem servir per fer la prova, vull que tot estigui a punt per quan arribin Tom i Carter.

- Keira que em pots dir de que consisteix la prova?.- li va demanar el savi Sam.

- La prova es tracta d´anar a cada regne on viu cada savi, però us ho explicaré tot quan arribin Tom i Carter, d´acord?

No van passar ni cinc minuts i Tom i Carter van arribar a casa de Sam, anaven a corre-cuita per no arribar tard.

- Hola Sam, hola Keira, no arribarem tard no?

- Hola xicots!. No, passeu, passeu, Keira acaba de reparar el portal que utilitzareu per fer la prova.

- Hola nois, ja està tot preparat. Escolteu: la prova consisteix en anar a cada regne on viu cada savi, i que us doni una bateria que utilitzaré per posar en marxa el portal. Si passeu la prova tornareu amb 8 bateries que necessitem per posar en marxa el portal, ara aneu a parlar amb Selis, ell us donarà l´equipatge. Bona sort nois, penseu que necessitem les bateries, comencem?.

- Sí Keira, estem desitjant començar la prova, tenim moltes ganes de demostrar el que som capaços.

- Sí Tom ben dit, som-hi.

Regne del Viral.

En Tom i en Carter ja feia 2 hores que caminaven. El primer lloc on van decidir anar, va ser al regne del Viral, que era on vivia el savi Tori, guardià del meteorit brillant blau. Era un viatge complicat per roques i barrancs però ells estaven disposats a fer la prova.

- Tom mira aquella llum!- va cridar Carter.

- Si Carter, és una llum que cau del cel.

- Anem Tom, anem a investigar que és.

- D´acord Carter anem a investigar. Encara que això ens farà canviar una mica el camí a casa de Tori, però no passa res. Jo també tinc ganes de veure que és.

Llac fangós.

Es van desviar del seu camí i van anar a parar a una part solitària que es deia el llac fangós.

- Mira Tom ja hem arribat, mira que era, és una espècie de càpsula amb aspecte extraterrestre.

- Si Carter, em sembla que són aquelles càpsules transportadores extraterrestres que ens va parlar una vegada Sam. Aquelles que transportaven Gòrens!.

- Si Tom sembla que són aquelles que contenen monstres horripilants amb dents horripilants i que són espantoses i perilloses.

- Si Carter, aquestes, anem més a prop.

- Què? Jo no hi vaig. Ni pensar-ho Tom, que no m´has escoltat el que eren els Gòrens?

- Calla Carter i anem més a prop a veure millor de què es tracte realment. Seguim Carter.

- Mira Tom em sembla que s´obre.

- Si però no surt res, vaig a veure dins, quedat aquí Carter.

- D´acord Tom però torna sencer eh?

Tom va caminar mes a prop de la càpsula extraterrestre fins que va arribar a una obertura, es va ficar i va veure que era un niu d´ous d´aquella espècie tan perillosa..

- Carter només són ous portem-los al savi Tori ell ens dirà que fer amb ells.

- Anem Tom, seguim, no m´agraden els nostres companys.

Van seguir el seu camí cap el regne Viral, en arribar el savi Tori els estava esperant.

- Hola nois ja heu arribat? Arribar aquí des de casa de Sam es complicat però sabia que vosaltres arribaríeu sense problemes.

- Gràcies savi Tori, però hem fet una mica tard perquè ens hem allunyat fins el llac fangós. Havíem vist una llum caure del cel i vam decidir anar investigar que era, i mira Tori són ous de Gòrens.

El savi Tori va agafar els ous els va examinar i li va donar la raó a Tom.

- Si Tom són ous de Gòrens, són perillosos molt ben fet per portar-los aquí, jo ja me´n carrego Tom.

El savi Tori els va donar la seva primera bateria i Tom i Carter es van posar en marxa cap el regne d´un altre savi.

Regne Zele

- Hem arribat el regne Zele Tom, però està tot destrossat i el savi Zac, on és? Anem a buscar-ho.

Es van posar a buscar-ho per tot el poble, però no hi havia ningú, què hi havia passat?.

- Tom no hi és en cap lloc, la gent i el savi Zac no hi són.

- Carter aquí hi ha passat alguna cosa, anirem a preguntar que ha passat el regne més a prop, el regne Port. En el regne Port viu el savi Kam, el guardià del meteorit vermell, ell ens donarà una explicació Carter.

- Però no arribarem fins demà Tom i si capturen a més savis?

- Anem ràpid Carter, no podem fer res.

Camí Zoque Zoca

Van caminar molta estona fins que es va fer de nit.

- On estem Tom?

- Estem en el camí Zoque Zoca Carter, acampem aquí. Ja s´ha fet de nit i hem de descansar una mica, hem d´agafar forces.

- Si,  estic esgotat.

Van acampar entre uns arbres peluts que no deixaven que el vent els refredés i al cap d´una estona ja estaven dormint.

Mentre dormien es va escoltar un soroll.

- Tom desperta!!!

- Què, què vols Carter?

- Què et llevis he escoltat un soroll Tom.

- Quin soroll?

- Tom hi ve una pedra rodant cap a nosaltres, corre Tom, corre!!!

- Anem Carter endavant hi ha una cova, dins estarem segurs.

Van anar corrent cap a la cova, i la pedra rodant va passar molt a prop d´ells. Desprès de tot això es van posar en marxa cap el regne Port.

Entrada regne Port.

- Carter mira, estan capturant els habitants del regne, hi tenen també el savi Zac.

Les persones que capturaven els habitants del regne anaven vestits de negre i eren desconegudes per Tom i Carter.

Es van amagar darrere de les plantes però el vent va bufar fort i els va descobrir.

- Persona desconeguda: - Agafeu-los! Tenen 1 de les bateries que estem buscant. Han fet un bon treball, jajaja. Cada vegada està més a prop el moment de despertar l´Acor i ser el rei del planeta. Amb les 8 bateries podré posar en marxa el portal i creuar-lo amb els meteorits brillants dels savis i despertar l´Acor.

Tom i Carter van sortir corrent, els van despistar i no els van poder agafar.

- Persona desconeguda: - Luker anem a la guarida del volcà, ja els agafarem.

- Tom es van.

- Si tornem, a casa del savi Zac podem utilitzar el comunicador per avisar a Sam.

Van anar cap allí i van avisar a Sam. Sam els va comunicar que tornessin de seguida.

Casa de Sam.

- Sam ens hem topat amb una gent estranya que vestia de negre. Han capturat a la gent del regne Zele i a la gent del regne Port i parlaven de....

- Si Sam te raó Tom i parlaven de les bateries que havíeu d´agafar dels savis i de posar el portal en marxa i de creuar-lo  amb uns meteorits brillants i de despertar a un tal Acor i de....

- Tranquil Carter, tranquil respira.- li va dir Sam.

- PENSEN EN DOMINAR EL PLANETA!!!- els va dir Sam.

- Que és tot això Sam?- van preguntar.

- Tom, Carter, no hi ha temps per explicacions, la vostra missió ja no és la prova si no capturar a Famlet. Famlet és l´únic que sap que els savis som els guardians d´uns meteorits brillants, de 8 colors diferents. Cada un representa un regne i està vigilat per un de nosaltres. Mai els 8 meteorits brillants es poden ajuntar, si s’ajunten es despertarà un monstre malèvol que acabarà amb la felicitat i l’harmonia d´aquest planeta, i aquell que li porti els meteorits brillants i el desperti dominarà el monstre Acor. Jo vaig enviar fora d´aquest planeta a Famlet quan era jove i ell va jurar vengar-se, no pensava que fos capaç de tornar, ni de fer tot això. L’única manera de parar això, és amb energia volcànica, amb aquesta energia podreu parar a Famlet. Agafeu aquesta pedra, que absorbirà l´energia que necessiteu. Aquesta energia hi és a l’ estàtues de la guarida del volcà.

Guarida del volcà.

- Tom mira la guarida del volcà és plena de gent que treballa per Famlet.

- Carter anem per aquí.

Una hora desprès.

- Tom hem arribat a una de les estàtues que contenen energia volcànica. Hem de posar-li la pedra en aquest forat per absorbir agafar l´energia.  Tom agafa-la i sortim d´aquí.

Es van apropar a l’estàtua i aquesta va obrir els ulls.

- Mira Tom, la estàtua ens mira!

- Calla Carter.

- Estàtua volcànica: Que feu amb aquesta pedra absorbidora d´energia qui us l´ha donada?.

- Ens l´ha donat el savi Sam el guardià del meteorit brillant de color verd. Necessitem la energia volcànica per aturar a una persona que es diu Famlet, que vol despertar l´Acor. Ja ha agafat a dos savis presoners.

- Estàtua volcànica: d’acord si és així, podeu agafar la energia.

- Molt bé anem Carter, ja tenim suficient.

Casa de Sam.

- Sam, tenim l´energia!!!

- Keira on està Sam?- van preguntar.

- L´ha capturat Famlet!! Tom, Carter aneu heu de rescatar a Sam i la resta dels savis.  Agafeu la moto, heu d´anar el més de presa possible, el volcà no és molt lluny, però Famlet ja té tots els meteorits, correu!!!

- Carter, anem.

Dins del volcà.

- Famlet: Lurker, ajunteu tots els meteorits per despertar l´Acor.

- No Famlet, no despertaràs a l´Acor.- va cridar Tom.

- Jajaja!!! Nois, ja és massa tard, l´Acor ja s’està despertant.

Tom va córrer tot el que va poder, va saltar i es va posar damunt del portal.

- Ara Carter passa-me-la.

Carter li va llençar la pedra volcànica, Tom la va posar damunt del portal i l´energia volcànica va sortir disparada, va il·luminar tot el volcà de un color blau encegador. La llum es va transformar en uns cercles d´energia que van envoltar i arrossegar a Famlet i el portal i tot va fer explotar.

- Sam- va cridar Carter.

- Gràcies nois som tots lliures, gràcies a vosaltres tot ha acabat bé. Heu superat molt més que la prova, heu salvat al planeta i els savis us estem agraïts.

I així Tom i Carter van salvar el planeta.

 

AARÓN ARGENTA VILLARREAL