Hi
havia una vegada un mon ple d’estrelles. Allà, hi vivia una estrella que es
deia Truti. Vivia en un petit país anomenat :Trindinesia. Però com Trindinesia
era un país massa petit, aquesta estrella triangular es va haver de marxar a un
altre país, que es deia Quastemopotia.
Quastemopotia
era un país ple de estrelles quadrades
però, poques amb forma de triangle. Llavors es va sentir sola amb tantes
estrelles que no coneixia ni imaginava que seria fàcil fer-ho ara mateix. A sobre a l’escola que
anava no hi havia triangles.
(Truti)
- Oh! Oh! què faré, es riuran de mi? Va entrar, va fer una passa, una
altre,i...
-(Tots)-
Hola!!!
(Truti)-
Què? M’han dit hola, que els hi dic ara? No ho sé provaré amb dir alguna cosa.
La
nostre petita estrella va dir hola, perquè no li sortien més paraules de la
seva petita boca. Truti tenia molta por de dir res més. Llavors la professora (que
també era una estrella amb forma de quadrat)
va dir a la Sirà
que acompanyés a en Truti a ensenyar-li l’escola.
(Sirà
)- Truti, què et trobes malament?
(Truti)-
No, no, només estic preocupat per què no conec a ningú, encara no he fet amics, no estic còmode ... No vull dir que el
teu col·legi no sigui bonic, però fa poc que la meva família i jo hem arribat i ja t’ho pots imaginar...
(Sirà
)- I on vivies abans ? Per què t’has marxat, si allà on vivies estaves bé ?
(Truti)-
D’allò... Vivia a Trindinesia, un petit país i ens vam haver de marxar per què aquest país
era molt petit i pobre.
(Sirà)-
Comprenc, jo abans vivia en Polipobia. Un poble molt bonic, amb flors i ocells
de tots els colors possibles, uns llacs
transparents com el diamant, i el millor de tot, les seves cases blanques,
marrons... No hi ha comparació, però aquest lloc està molt bé.
Quan
en Truti i la Sirà
van tornar a classe tots els seus companys van anar cap a ell i de seguida li
van dir que si li agradava l’escola, que volien ser els seus amics...
En
Truti de seguida va dir que si, i es va posar molt content.
En
Truti i la Sirà
es van fer grans, i es van enamorar i quan van acabar els estudis van decidir
anar-se’n a viure a Polipobia.
(Sirà)-
Quant de temps desitjant tornar a casa.
(Truti)-
Tant de temps escoltant-te parlar d’aquest país, és el mes bonic que he vist
mai.
Van
comprar-se una casa, es van casar i van tenir tres fills que es deien: Dody,
Tari i per últim estava la petita Zory.
Aquests
estels amb formes diferents van viure feliços per sempre!!!
L’Andy i en Lucas vivien en un planeta que es deia
Namek .Els dos eren molt inquiets i volien aprendre coses dels humans .Un
diavan pensar que seria bona idea anar
ala Terra i va ser així.
A la setmana següent es van acomiadar de la seva
família, van pujar a la nau espacial i van posar rumb a la Terra. Però de sobte,
mentre anaven a la Terra
la nau es va aturar. L’Andy que era mecànic espacial ho va arreglar i van poder
continuar. Quan van arribar a la
Terra, van sortir de la nau espacial i en Lucas va prémer un
botó i la nau es va fer invisible.
Va passar temps i temps i van aprendre moltes coses
dels humans com per exemple que menjaven
amb forquilla i ganivet , que dormien o que n´ hi havia cotxes i motos.
De sobte, van pensar els dos que deurien tornar anar
a casa i van posar rumb a Namek. Van trigar dos dies de viatge i van arribar i
en Andy ho va explicar a tota la gent.
Hi havia una vegada un
científic que es passava totes les nits mirant per un telescopi que li havien
regalat quan era jove. El seu somni era viatjar a Mart per descobrir més coses
sobre aquell misteriós planeta.
Feia temps, va
transformar una caixa de cartró en una nau espacial. Una nit quan es va aixecar
per anar a beure aigua, va fer una paradeta per mirar pel telescopi. De sobte,
va veure al cel un punt vermell. Pensava que era un avió, però com no es movia,
va mirar pel telescopi per saber que podia ser aquell misteriós punt de color
vermell:
-És Mart! Va exclamar el científic.
Aquella nit li va
costar dormir després de veure Mart. Quan es va quedar adormir pensava com
seria la seva vida a Mart. I no va trigar molt perquèals cinc minuts ja s'hi imaginava a ell
casant-se amb una extraterrestre i vivint molt content a Mart. Pel matí li va
explicar als seus companys de feina el que va passar la nit anterior.
Tots els seus companys
es reien d'ell, des d’aquell moment va pensar en alguna cosa per poder fer el
seu somni realitat. De sobte, se li va acudir una idea que era demanar permís a
la NASA per fer
un viatge espacial a Mart. Al dia següent va demanar el permís per al viatge i
li van dir que si.
Quan estaven en el compte
enrere tenia una mica de por perquè, i si no tornava a la Terra? Però volia fer el seu
somni, així que és va arriscar.
Una vegada va arribar
a Mart va descobrir que solament era un gran desert. S'en va agafar una mostra
per demostrar que hi havia estat allí. Després va pensar que no mereixia la
pena i volia tornar a la Terra.
Quan va tornar a la Terra va dir, en veu alta
amb un micròfon:
A tots els que volen
anar a Mart, heu de saber que potser us agradarà moltaquest o un altre a planeta, però no n'hi ha
una planeta como el que hi vivim.
Després de la xerrada
del científic tots s’ en van anar a casa contents per saber com era Mart en
realitat.
Hi havia una vegada un nen extraterrestre que es deia
Eloi. L’Eloi tenia un somni: anar al
planeta “Joguina”. Allà, hi havia tota
mena de joguines: cotxes teledirigits, viceconsolats…
Un dia li va
dir a la mare si podia anar-hi, però la mare li va contestar:
-No, perquè ets molt petit i està molt lluny.
Quan anava cap al col·legi, va pensar : si li deixen
anar al meu amic del col·legi, perquè no em deixen a mi?
En arribar al col·legi, li va dir al seu amic:
-Josep, Josep!!!
-Que vols? – va dir el seu amic.
- Puc anar al planeta “Joguina” amb tu, si em deixa la
meva mare?
-És clar que si – li va respondre.
Quan van acabar les classes es va dirigir a casa,
ili va insistir a la mare:
-Mare, puc anar
al planeta Joguina amb el Josep, si us plau?
-No, però si treus més d’un 9.70, en l’examen de demà,
Sí!!! Va dir la mare.
Al dia següent va fer l’examen de Català (no era gaire
difícil), quan va acabar, estava molt content perquè totes les preguntes se les
havia estudiat.
Per la tarda, li van donar el control, va veure que la
seva nota començava per u, i es pensava que havia suspès, però quan li van
donar l’examen es va quedar molt sorprès: Havia tret un deu!!!
Quan va tornar a casa tot content, li va dir a la mare:
-He tret un deu!!!
La mare es va quedar bocabadada i no tenia més remei
que complir la seva promesa: que el seu fill anés al planeta “Joguina” amb en
Josep.
El dia que va anar al planeta “Joguina” tot content,
va jugar amb totes les joguines que es va trobar i aquell dia va ser un somni
fet realitat per l’extraterrestre Eloi.
En una galàxia molt i molt llunyana
hi havia un planeta que tenia 8 regnes diferents. En cada regne hi vivia 1 savi
de cor pur. Cada savi era encarregat d´uns meteorits brillants, que no és
podien posar mai junts. Aquests meteorits brillants tenien l’obligació de
mantenir la pau, cada un a seu regne. La història explicava que si alguna
vegada s’ ajuntaven els 8 meteorits brillants despertarien a l´Acor un monstre
malèvol.
Regne Roco
- Desperta, desperta Tom, que és el dia
de la prova!.
- Quina hora és Linx?
- Les nou - li va dir Linx.
- Ah! que tard és i encara amb tinc
que reunir amb Carter.
Dit això es va vestir y va sortir corrent.
Una hora més tard:
- Hola Carter.- va dir Tom.
- Hola Tom, anem a la prova?.- va dir Carter.
- D´acord.- li va respondre Tom, i es van posar
en marxa a casa del savi Sam, que era l´ encarregat del meteorit brillant de
color verd.
Mentrestant en casa del savi Sam:
- Hola Sam.
- Hola Keira, què fas?
- Estic reparant el portal que farem servir per
fer la prova, vull que tot estigui a punt per quan arribin Tom i Carter.
- Keira que em pots dir de que consisteix la
prova?.- li va demanar el savi Sam.
- La prova es tracta d´anar a cada regne on viu
cada savi, però us ho explicaré tot quan arribin Tom i Carter, d´acord?
No van passar ni cinc minuts i Tom i Carter van
arribar a casa de Sam, anaven a corre-cuita per no arribar tard.
- Hola Sam, hola Keira, no arribarem tard no?
- Hola xicots!. No, passeu, passeu, Keira acaba
de reparar el portal que utilitzareu per fer la prova.
- Hola nois, ja està tot preparat. Escolteu: la
prova consisteix en anar a cada regne on viu cada savi, i que us doni una
bateria que utilitzaré per posar en marxa el portal. Si passeu la prova
tornareu amb 8 bateries que necessitem per posar en marxa el portal, ara aneu a
parlar amb Selis, ell us donarà l´equipatge. Bona sort nois, penseu que
necessitem les bateries, comencem?.
- Sí Keira, estem desitjant començar la prova,
tenim moltes ganes de demostrar el que som capaços.
- Sí Tom ben dit, som-hi.
Regne del Viral.
En Tom i en Carter ja feia 2 hores que caminaven.
El primer lloc on van decidir anar, va ser al regne del Viral, que era on vivia
el savi Tori, guardià del meteorit brillant blau. Era un viatge complicat per
roques i barrancs però ells estaven disposats a fer la prova.
- Tom mira aquella llum!- va cridar Carter.
- Si Carter, és una llum que cau del cel.
- Anem Tom, anem a investigar que és.
- D´acord Carter anem a investigar. Encara que
això ens farà canviar una mica el camí a casa de Tori, però no passa res. Jo
també tinc ganes de veure que és.
Llac fangós.
Es van desviar del seu camí i van anar a parar a
una part solitària que es deia el llac fangós.
- Mira Tom ja hem arribat, mira que era, és una
espècie de càpsula amb aspecte extraterrestre.
- Si Carter, em sembla que són aquelles càpsules
transportadores extraterrestres que ens va parlar una vegada Sam. Aquelles que
transportaven Gòrens!.
- Si Tom sembla que són aquelles que contenen
monstres horripilants amb dents horripilants i que són espantoses i perilloses.
- Si Carter, aquestes, anem més a prop.
- Què? Jo no hi vaig. Ni pensar-ho Tom, que no
m´has escoltat el que eren els Gòrens?
- Calla Carter i anem més a prop a veure millor
de què es tracte realment. Seguim Carter.
- Mira Tom em sembla que s´obre.
- Si però no surt res, vaig a veure dins, quedat
aquí Carter.
- D´acord Tom però torna sencer eh?
Tom va caminar mes a prop de la càpsula
extraterrestre fins que va arribar a una obertura, es va ficar i va veure que
era un niu d´ous d´aquella espècie tan perillosa..
- Carter només són ous portem-los al savi Tori
ell ens dirà que fer amb ells.
- Anem Tom, seguim, no m´agraden els nostres
companys.
Van seguir el seu camí cap el regne Viral, en
arribar el savi Tori els estava esperant.
- Hola nois ja heu arribat? Arribar aquí des de
casa de Sam es complicat però sabia que vosaltres arribaríeu sense problemes.
- Gràcies savi Tori, però hem fet una mica tard
perquè ens hem allunyat fins el llac fangós. Havíem vist una llum caure del cel
i vam decidir anar investigar que era, i mira Tori són ous de Gòrens.
El savi Tori va agafar els ous els va examinar i
li va donar la raó a Tom.
- Si Tom són ous de Gòrens, són perillosos molt
ben fet per portar-los aquí, jo ja me´n carrego Tom.
El savi Tori els va donar la seva primera bateria
i Tom i Carter es van posar en marxa cap el regne d´un altre savi.
Regne Zele
- Hem arribat el regne Zele
Tom, però està tot destrossat i el savi Zac, on és? Anem a buscar-ho.
Es van posar a buscar-ho per tot el poble, però
no hi havia ningú, què hi havia passat?.
- Tom no hi és en cap lloc, la gent i el savi Zac
no hi són.
- Carter aquí hi ha passat alguna cosa, anirem a
preguntar que ha passat el regne més a prop, el regne Port. En el regne Port
viu el savi Kam, el guardià del meteorit vermell, ell ens donarà una explicació
Carter.
- Però no arribarem fins demà Tom i si capturen a
més savis?
- Anem ràpid Carter, no podem fer res.
Camí Zoque Zoca
Van caminar molta estona fins que es va fer de nit.
- On estem Tom?
- Estem en el camí Zoque Zoca Carter, acampem
aquí. Ja s´ha fet de nit i hem de descansar una mica, hem d´agafar forces.
- Si, estic esgotat.
Van acampar entre uns arbres peluts que no
deixaven que el vent els refredés i al cap d´una estona ja estaven dormint.
Mentre dormien es va escoltar un soroll.
- Tom desperta!!!
- Què, què vols Carter?
- Què et llevis he escoltat un soroll Tom.
- Quin soroll?
- Tom hi ve una pedra rodant cap a nosaltres,
corre Tom, corre!!!
- Anem Carter endavant hi ha una cova, dins
estarem segurs.
Van anar corrent cap a la cova, i la pedra rodant
va passar molt a prop d´ells. Desprès de tot això es van posar en marxa cap el
regne Port.
Entrada regne Port.
- Carter mira, estan capturant els habitants del
regne, hi tenen també el savi Zac.
Les persones que capturaven els habitants del
regne anaven vestits de negre i eren desconegudes per Tom i Carter.
Es van amagar darrere de les plantes però el vent
va bufar fort i els va descobrir.
- Persona desconeguda: - Agafeu-los! Tenen 1 de
les bateries que estem buscant. Han fet un bon treball, jajaja. Cada vegada està
més a prop el moment de despertar l´Acor i ser el rei del planeta. Amb les 8
bateries podré posar en marxa el portal i creuar-lo amb els meteorits brillants
dels savis i despertar l´Acor.
Tom i Carter van sortir corrent, els van
despistar i no els van poder agafar.
- Persona desconeguda: - Luker anem a la guarida
del volcà, ja els agafarem.
- Tom es van.
- Si tornem, a casa del savi Zac podem utilitzar
el comunicador per avisar a Sam.
Van anar cap allí i van avisar a Sam. Sam els va
comunicar que tornessin de seguida.
Casa de Sam.
- Sam ens hem topat amb una gent estranya que
vestia de negre. Han capturat a la gent del regne Zele i a la gent del regne Port
i parlaven de....
- Si Sam te raó Tom i parlaven de les bateries
que havíeu d´agafar dels savis i de posar el portal en marxa i de creuar-lo amb uns meteorits brillants i de despertar a
un tal Acor i de....
- Tranquil Carter, tranquil respira.- li va dir
Sam.
- PENSEN EN DOMINAR EL PLANETA!!!- els va dir
Sam.
- Que és tot això Sam?- van preguntar.
- Tom, Carter, no hi ha temps per explicacions,
la vostra missió ja no és la prova si no capturar a Famlet. Famlet és l´únic
que sap que els savis som els guardians d´uns meteorits brillants, de 8 colors
diferents. Cada un representa un regne i està vigilat per un de nosaltres. Mai
els 8 meteorits brillants es poden ajuntar, si s’ajunten es despertarà un
monstre malèvol que acabarà amb la felicitat i l’harmonia d´aquest planeta, i
aquell que li porti els meteorits brillants i el desperti dominarà el monstre
Acor. Jo vaig enviar fora d´aquest planeta a Famlet quan era jove i ell va
jurar vengar-se, no pensava que fos capaç de tornar, ni de fer tot això. L’única
manera de parar això, és amb energia volcànica, amb aquesta energia podreu
parar a Famlet. Agafeu aquesta pedra, que absorbirà l´energia que necessiteu.
Aquesta energia hi és a l’ estàtues de la guarida del volcà.
Guarida del volcà.
- Tom mira la guarida del volcà és plena de gent
que treballa per Famlet.
- Carter anem per aquí.
Una hora desprès.
- Tom hem arribat a una de les estàtues que
contenen energia volcànica. Hem de posar-li la pedra en aquest forat per absorbir
agafar l´energia. Tom agafa-la i sortim
d´aquí.
Es van apropar a l’estàtua i aquesta va obrir els
ulls.
- Mira Tom, la estàtua ens mira!
- Calla Carter.
- Estàtua volcànica: Que feu amb aquesta pedra absorbidora
d´energia qui us l´ha donada?.
- Ens l´ha donat el savi Sam el guardià del
meteorit brillant de color verd. Necessitem la energia volcànica per aturar a
una persona que es diu Famlet, que vol despertar l´Acor. Ja ha agafat a dos
savis presoners.
- Estàtua volcànica: d’acord si és així, podeu
agafar la energia.
- Molt bé anem Carter, ja tenim suficient.
Casa de Sam.
- Sam, tenim l´energia!!!
- Keira on està Sam?- van preguntar.
- L´ha capturat Famlet!! Tom, Carter aneu heu de
rescatar a Sam i la resta dels savis. Agafeu la moto, heu d´anar el més de presa
possible, el volcà no és molt lluny, però Famlet ja té tots els meteorits,
correu!!!
- Carter, anem.
Dins del volcà.
- Famlet: Lurker, ajunteu tots els meteorits per
despertar l´Acor.
- No Famlet, no despertaràs a l´Acor.- va cridar
Tom.
- Jajaja!!! Nois, ja és massa tard, l´Acor ja s’està
despertant.
Tom va córrer tot el que va poder, va saltar i es
va posar damunt del portal.
- Ara Carter passa-me-la.
Carter li va llençar la pedra volcànica, Tom la
va posar damunt del portal i l´energia volcànica va sortir disparada, va
il·luminar tot el volcà de un color blau encegador. La llum es va transformar
en uns cercles d´energia que van envoltar i arrossegar a Famlet i el portal i tot
va fer explotar.
- Sam- va cridar Carter.
- Gràcies nois som tots lliures, gràcies a
vosaltres tot ha acabat bé. Heu superat molt més que la prova, heu salvat al
planeta i els savis us estem agraïts.
Mai és tard per veure com els nens i nenes del cicle mitjà van participar en les diferents activitats programades per cel·lebrar la festa de Nadal. Vam visitar la llar d'avis Olimpo oferint-los una cantada de cançons i també vam representar una obra de teatre i un concert a l'escola. va ser molt divertit!! Això per no parlar de la decoració nadalenca!!
Prendré un bon grapat de la neu més blanca i la guardaré dintre d'una capsa. Quan vingui l'estiu, que fa calorassa, la neu em podrà refrescar la cara!
El meu amic diu que la neu no es guarda, que sols trobaré la capsa mullada. Això no m'ho crec! Ves, com s'ho faria! tancant bé la capsa, com s'escaparia?
