L´estrella diferent

Hi havia una vegada un mon ple d’estrelles. Allà, hi vivia una estrella que es deia Truti. Vivia en un petit país anomenat :Trindinesia. Però com Trindinesia era un país massa petit, aquesta estrella triangular es va haver de marxar a un altre país, que es deia Quastemopotia.

Quastemopotia era un país  ple de estrelles quadrades però, poques amb forma de triangle. Llavors es va sentir sola amb tantes estrelles que no coneixia ni imaginava que seria fàcil  fer-ho ara mateix. A sobre a l’escola que anava no hi havia triangles.

(Truti) - Oh! Oh! què faré, es riuran de mi? Va entrar, va fer una passa, una altre,i...

-(Tots)- Hola!!!

(Truti)- Què? M’han dit hola, que els hi dic ara? No ho sé provaré amb dir alguna cosa.

La nostre petita estrella va dir hola, perquè no li sortien més paraules de la seva petita boca. Truti tenia molta por de dir res més. Llavors la professora (que també era una estrella amb forma de quadrat) va dir a la Sirà que acompanyés a en Truti a ensenyar-li l’escola.

(Sirà )- Truti, què et trobes malament?

(Truti)- No, no, només estic preocupat per què no conec a ningú, encara no he fet  amics, no estic còmode ... No vull dir que el teu col·legi no sigui bonic, però fa poc que la meva família i jo hem  arribat i ja t’ho pots imaginar...

(Sirà )- I on vivies abans ? Per què t’has marxat, si allà on vivies estaves bé ?

(Truti)- D’allò... Vivia a Trindinesia, un petit país i  ens vam haver de marxar per què aquest país era molt petit i pobre.

(Sirà)- Comprenc, jo abans vivia en Polipobia. Un poble molt bonic, amb flors i ocells de tots els colors  possibles, uns llacs transparents  com el diamant, i el  millor de tot, les seves cases blanques, marrons... No hi ha comparació, però aquest lloc està molt bé.

Quan en Truti i la Sirà van tornar a classe tots els seus companys van anar cap a ell i de seguida li van dir que si li agradava l’escola, que volien ser els seus amics...

En Truti de seguida va dir que si, i es va posar molt content.

En Truti i la Sirà es van fer grans, i es van enamorar i quan van acabar els estudis van decidir anar-se’n  a viure a Polipobia.

(Sirà)- Quant de temps desitjant tornar a casa.

(Truti)- Tant de temps escoltant-te parlar d’aquest país, és el mes bonic que he vist mai.

Van comprar-se una casa, es van casar i van tenir tres fills que es deien: Dody, Tari i  per últim estava la petita Zory.

Aquests estels amb formes diferents van viure feliços per sempre!!!

Andrea Grima Olmedo