Els nens i nenes de 3r B han fet aquests bonics dibuixos pels penjarobes...
dijous, 22 de novembre del 2012
dilluns, 23 d’abril del 2012
Una aventura dolça
Hi havia una vegada uns germans que es deien Sofia
i David, els dos tenien 8 anys i estaven a la tenda de xocolata , volien
comprar xocolata blanca. Hi havia moltes coses però havien vist una gallina de
xocolata blanca que els hi agradava i l’havien comprat . Desprès de sortir de
la tenda, volien fer-la més gran però sense voler havien fet l’encantament
malament , i s’havien ficat dintre de la gallina de xocolata... ¡Pataplín,
Pataplàn, aquella gallina era un planeta!
Dintre de la gallina de xocolata no s’apreciava
que el planeta tenia forma de gallina. De sobte havia vingut un extraterrestre i
els germans tenien molta por. Llavors, havien tractat de fer un encanteri i
l’extraterrestre va dir: “en el planeta Gallina no funciona la màgia”. I,
encara que l’extraterrestre no parlava el mateix idioma, el David tenia un
collar màgic i el va poder entendre. Aleshores la Sofia havia dit: “resulta
que la màgia no funciona amb la vareta ni amb el dit”.
L’extraterrestre
va preguntar: “Qui sou i d’ on veniu?” El David va contestar que eren humans i
venien de la Terra. L ’extraterrestre
no sabia que era la Terra
i la Sofia l’hi
va explicar. Després el David, curiós, va preguntar el nom d’aquell planeta: “Planeta
Gallina” va respondre l’alien i es va oferir a ensenyar el planeta als visitants
. Tot era fantàstic i molt bonic, el David i la Sofia van quedar meravellats.
Quan van acabar la visita turística la
Sofia va dir: “Tu on vius?” L’extraterrestre va dir: “En un
poble. Veniu us ensenyaré on està.”
Tots tres van caminar durant mitja hora fins que
per fi van arribar. Després d’estar una estona a la particular casa de l’alien,
el David, preocupat, li va preguntar: “hi ha alguna forma de tornar al planeta
Terra?” L’extraterrestre els hi va dir que si. “Però és molt perillós, ho
fareu?” I els dos germans van dir que sí.
Aleshores, l’extraterrestre els va explicar bé el
camí que havien de seguir. Primer s’havia d’aconseguir una estrella , un llibre
i una ploma d’ocell . Per agafar l’estrella havien de muntar -se en un coet i
travessar els dofins malignes.
L’extraterrestre els va mostrar on podien agafar
un coet, per sort el que van trobar tenia
raigs d’un foc especial. “A matar als dofins malignes!” van exclamar tots dos
germans.
Desprès d’una hora, van aconseguir una estrella. Ara
tocava buscar el llibre. L’extraterrestre els va mostrar on hi havia una
biblioteca i van anar cap allà. Podia ser qualsevol llibre, per això van agafar
un normal. Ja només faltava la ploma d’ocell.
“Jo se on venen ocells” va dir l’extraterrestre.
“En marxaaaaaa!” van dir els germans, emocionats.
Quan van arribar a la tenda el dependent els va preguntar que volien, i
l’extraterrestre va demanar una ploma d’ocell daurada. El dependent els va
donar la ploma a canvi de 50 pedres Bathory, que eren unes pedres del color de
la sang que servien per pagar en el planeta Gallina. L’extraterrestre, la Sofia i en David es van
acomiadar del venedor.
Per últim, els va explicar l’alien, havien de
transformar el llibre en una catifa, l’estrella l’havien de partir -la per la meitat i posar una foto d’ells amb el seu
nom i la ploma d’ocell daurada.
Ara només faltava l’acomiadament.
L’extraterrestre es va sentir un mica trist, igual que la Sofia i el David, però tots
tres es van dir adéu amb un somriure al rostre.
Una història d'amor al planeta Terra
Hi havia una vegada un cavaller
que vivia a la Terra i volia trobar el seu
amor, la princesa, i estava disposat a
tot per trobar-la. Fins i tot viatjaria a un altra planeta si fos necessari.
Li preguntava a tota la gent que
trobava pel carrer encara que no els coneixia. Preguntant, preguntant, va
arribar la nit i va continuar buscant-la. Quan es va fer de dia es va adormir.
De seguida que es va despertar va pensar que devia continuar buscant la
princesa.
Com veia que ell sol no podia
trobar-la, va demanar ajuda a un amic que vivia en les muntanyes. Quan hi era a
casa del seu amic, aquest se’n va adonar que a la muntanya del darrere
estava el castell de la seva princesa.
Aquest amic no li va dir res i va continuar buscant-la per tot arreu.
El seu amic el va acompanyar. Era
de nit i es van trobar al mig del bosc i van decidir construir una cabana per
dormir i continuar buscant-la al dia següent. Aquella nit el cavaller va tenir
un somni i era que la trobava en el castell de la muntanya. El cavaller va dir:
oh!!! Aquest és el castell de la meva princesa.
Quan van entrar van trobar a la
princesa . la princesa es va enamorar del cavaller i el següent dia es van
casar posant-se els anells.
Wilbel
L’ UNIVERS
Hi
havia una vegada un científic que es deia Albert , hi va descobrir un planeta nou.
Aquest planeta era gran, hi havia arbres de color vermell i cotxes voladors. Llavors
com volia saber més coses sobre el planeta, va decidir anar-hi a explorar-ho i, quan va arribar, és va trobar extraterrestres
de color verd i amb un sol ull enmig de
la cara. És clar, l’Albert tampoc no entenia el idioma que parlaven els extraterrestres.
Els
extraterrestres van ficar a la presó a
l’Albert per no ser un d’ells, sort que l’Albert portava un mòbil i va poder trucar als seus amics que també
eren científics,. Es deien Toni i Júlia.
El Toni
i la Júlia van
anar a rescatar a l’Albert i, al final,
el van poder alliberar.
L’Albert,
en Toni i la Júlia
encara volien saber més coses sobre aquell misteriós planeta i van decidir
quedar-se uns dies més. Es van disfressar com els extraterrestres per veure el
que feien. Llavors es van adonar que els
extraterrestres no menjaven qualsevol menjar sinó que preferien el bròquil
perquè era del mateix color que ells i les cireres perquè eren del mateix color
dels arbres.
També
van veure que els extraterrestres dominaven molt bé la informàtica, en un minut
eren capaços d’arreglar un ordinador. Quan
ja van tenir molta informació, els tres amics van fer un llibre
explicant la seva aventura en aquell planeta misteriós, on havien vist
extraterrestres . Aquell llibre és va publicar hi va tenir molt èxit.
Des
de llavors, els tres amics quan miren el cel, recorden la seva aventura pel
planeta
dels
extraterrestres verds.
Un perill d'un altre planeta
Fa
temps a la Terra
en Joan mirava pel seu telescopi les estrelles i de cop i volta, va caure un meteorit. En Joan va sortir
corrent a fora a, veure el meteorit, però no era un meteorit, era una nau
espacial d'un altre planeta. De sobte es va obrir la porta i van sortir 2
marcians. El Joan va córrer molt de
presa cap a la seva habitació, va tancar
amb clau i va dir:
-Uf!
Estic salvat.
Va
tancar els ulls i en obrir-los, van aparèixer els marcians. Estaven a la
habitació i un d'ells va dir:Em podries donar un mineral?El Joan va preguntar:
-Quin
tipus de mineral?
L'extraterrestre
va ensenyar-li una fotografia i el Joan es va adonar de que era un quars. El
Joan col·lecciona quars i li va donar al marcia i va preguntant-li:
-Per
què voleu aquest quars?
I
un dels marcians va contestar:
-Perquè
aquest mineral ens fa falta per construir una maquina que reconstruirà el
nostre planeta. Doncs tenim que anar-nos.
Quan
els marcians vam pujar a la nau, es van acomiadar del Joan i es van anar al seu
planeta.
Rubén
Macías Álvarez
EL VIATJE DE LA NORA
Una
tarda quan la Nora
era a l’habitació llegint un llibre de fades , va sentir un soroll que
venia de l’armari. Com la Nora era molt tafanera , va
obrir la porta de l’armari i va veure una nau espacial gegant: era de color
blanc i negre i el con de dalt era lila i verd. La Nora es va quedar bocabadada,
va sentir una veu que deia: entra, entra!!!!!
-Socors
que algú m’ajudi !!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Però ningú l’escoltava.
Va aterrar
a un planeta nou . El que més li va
agradar van ser els arbres que semblaven satèl·lits i l’herba que era de color
blau i lila . Darrera d’ella va sentir unes passes, es va girar i va veure a
una marciana :Tenia un ull de color lila ,també tenia cinc braços , el cos de
color verd llimona , i unes antenes en forma d’espiral i més o menys mesurava
1,11m.
-La Nora li va dir:
-Com et
dius?
-Em dic Lula , què fas aquí ?
-Vaig
pujar dins d’una nau que hi havia dins de l’armari.
Mentre
totes dues xerraven va aparèixer una ombra maligna que va agafar a Lula i se la
va endur. La Nora
ràpidament va seguir a aquella ombra i quan va veure que hi era una mica despistada,
va agafar a la Lula
i se la va endur. Però l’ ombra es va adonar i les va perseguir per tot el
planeta .
Ràpidament
van pujar a la nau i van tornar cap a casa. Però la Nora es va adonar que la Lula hi era amb ella i va
pensar : com m’ho faré perquè la meva mare no s’adoni de que tinc una marciana?.
Van sortir
de l’armari i la Nora
va amagar a la Lula
sota el llit mentre la seva mare picava a la porta de l’habitació.
La mare
va entrar i li va dir :
-A
sopar!
En acabar
de sopar la mare li va dir:
-A
dormir
Quan
tothom estava dormint, va baixar a la cuina i va agafar menjar per la Lula .Després de menjar van
agafar la nau i totes dues es van enlairar,van aterrar i va deixar a la Lula al seu planeta.
Al dia
següent es va despertar i va pensar: Com ha pogut arribar una nau dins del meu
armari?
Aquest seria el seu misteri!!!
Paula Piñero Garrido
Un planeta molt dolç.
Hi havia una vegada un nen que estava molt
interessat en l’univers. Quan va arribar el dia del seu aniversari i li van regalar un telescopi. El dia següent va agafar el telescopi, el va
muntar i el va pujar a la seva terrassa.
Durant dos hores es va quedar mirant el cel ,
però no va veure cap cosa interessant . Al dia següent, va estar tot el dia
esperant que arribes la nit . Ja era de nit i va agafar el telescopi i se´n va aixecar
del llit . Al cap de cinc minuts va veure una llum molt brillant, es va
recordar de les històries que l´explicava de l´espai el seu avi. El seu avi era
molt llest ,l´agradaven molt les histories sobre l´univers.
Una setmana després d´aquell dia tant interessat
per aquell nen, la nit de dilluns , va decidir anar a visitar aquella llum tan
brillant . Li va comentar al seu amic si volia anar amb ell . El amic l´hi va
dir que si i tots dos van construir un coet . Al dia següent al matí
es van anar: 9 8 76 5 4 3 2 1 ens enlairem!!!
Quan van arribar el nen va dir , mira això es el
que jo dic anem . En aterrar i obrir els
ulls van veure que tot estava ple d´arbres , plens de llaminadures , cases
fetes de llaminadures , flors...
Quan van tornar,
el nen va agafar la seva bicicleta i va anar a casa de el seu avi. L’hi va preguntar a l’avi: avi , quan jo era petit m´explicaves histories
de l´espai , he vist una llum molt brillant, què pot ser?
L’ avi el va explicar una anècdota. Quan va
arribar el Nadal, el seu regal també va
ser un telescopi ... A l’ avi se li va ocórrer una idea:
Li posarem un nom!!! Van pensar i l´hi van posar “Llaminadolç”.
Quan van passar uns dies l’ avi va trocar al seu
net , per si volia anar a visitar una altre vegada Llaminadolç . El nen va dir
que si però va trocar al seu amic. El seu amic també volia anar però en la nau
solament havia dos seients. Llavors van construir una altra , es van ficar tots
tres i van fer el compte enrere: 9 8 7 6 5 4 3 2 1 0!!! Ens enlairem!!!
Conte contat, aquest conte s´ha acabat!!!
Patricia Feria Baco.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)