Havia una vegada una noia anomenada Cristina. Ella no tenia
molts amics, però, tenia un avantatge sobre els altres: podia veure el futur.
A la
Cristina quan era petita, els seus pares li havien regalat un telescopi i es passava
hores i hores tancada en la seva habitació observant els planetes. Per aquest motiu, no tenia molts
amics, ja que es passava fins i tot l' estona del pati mirant el cel.
8 anys més tard, quan ella en tenia 17 anys, en Marc la va
avisar que el cap dels extraterrestres volia envair la Terra.
-Però, perquè motiu el vostre cap vol envair la Terra ?
- Encara no ho sé, ho vaig escoltar ahir.- va dir en Marc.
Moltes gràcies Marc. L' hi diré als meus pares i als meus
amics.
Quan ho va explicar als seus pares i als seus amics no la van
creure.
Poc temps després, va rebre una carta de' n Marc on deia:
Hola Cristina!
Ja m' he assabentat
perquè el nostre cap vol envair la Terra. Resulta que
tots els dies està observant el vostre planeta, i llavors s’ha adonat que el nostre planeta no
té algunes coses que vosaltres sí hi teniu, com per exemple: l' amor que teniu a
la gent gran i als més petits , la
companyia de la família, la vostra generositat... En canvi nosaltres ens estem
barallant tota l' estona, no compartim res, ens discutim per veure qui es quedarà una pilota...etc.
PD: T' enviaré un senyal, que serà un estel brillant amb
forma d' extraterrestre, significarà que aviat començarà la invasió del planeta
Terra.
Malauradament, ell 5 d' abril de l' any 2000, en Marc va
enviar la senyal a la
Cristina i la gent es va preparar. La guerra va començar.
Tota la gent i els extraterrestres van lluitar per intentar
guanyar la guerra. Quan la guerra va acabar havien mort massa persones i extraterrestres. La guerra la van guanyar els humans.
Avui en dia continuen sent molt bons amics, malgrat haver
passat per una guerra.
Maria Ureña Soler
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada