UNA ESTONETA AMB ELS PLANETES Converses entre planetes.

Hi havia una vegada dos planetes  que  no es coneixien  gairebé  res, tan sols de vista. Un d’ells es va preguntar si volia  conèixer a l’altre.

De sobte  va dir un dels planetes:

           

- Hola, jo em dic Urà, i a la meva dreta està Neptú, un planeta  molt gran. Com et dius tu?.

-Jo em dic  Venus, i  a la meva dreta està la Terra, un planeta   no  tant  gran. Jo el contemplo i mai està sol, ja que  en ell   hi viuen moltes persones. A mi m’agradaria que hi  visquessin persones a sobre meu perquè així no em sentiria tant buit . A més també m’agraden els colors que vesteix el nostre company . El planeta Terra,  ja fa molt de temps em va dir, que el color blau que nosaltres veiem des de l’espai és d’un líquid anomenat aigua, el color verdós és d’unes coses que l’hi diuen arbres i el color marró és d’unes roques molt grans que es diuen muntanyes.

Per cert !  Nosaltres també tenim muntanyes però són de color gris, jajajaja!!!

Urà l’ hi va respondre:

- Tu no ets sentis mai sol  ni lleig, ens tenim  l´ un a l’ altre.

-És veritat. – Va contestar Venus-.

Tot canviant de tema Venus es va animar a parlar amb el seu nou amic:

-Un dia em va dir un planeta que es diu Mercuri que aquí a l’espai hi viuen extraterrestres, i també que venien persones de la Terra amb un coet per recollir informació de l’espai.

-Els extraterrestres venen d’una altra galàxia – Va dir Urà.

-Ah!, no ho  sabia, va contestar Venus..

I així va passar estona i estona, Urà i Venus es van fer molt amics i el que encara no sabien és que amb el temps tots els planetes que estaven allí, formarien un gran cercle i  es farien tan amics que mai voldrien separar-se.

I  en acabar aquella conversa:

Urà  amb els ulls mig tancats:

-Saps que tinc molta son!!! Em vaig a dormir. Adeeuuu...

-Bona nit –Va dir Venus. Que descansis.

I tot va continuar amb la seva calma i silenci de sempre.

 IRIS MARTÍNEZ ÁLVAREZ